AUTOAVALUACIÓ

En la meva última entrada en aquest blog tinc pensat fer una petita autoavaluació d'aquest. Així, parlaré del meu blog de manera general i exposare el meu punt de vista sobre ell.

El blog per a mi és el resultat del treball realitzat aquests mesos en l'assignatura de CIEII, concretament a l'apartat de TIC. Així, aquesta pàgina recull cada una de les meves experiències educatives en aquest període i en fa una acurada exemplificació. Personalment estic molt satisfeta amb el resultat obtingut, ja que de cada activitat n'he tret algun aprenentatge i això, sota el meu perer, es veu reflectit a cada una de les entrades.

Considero, doncs, que aquest blog ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell educatiu com personal.

EDU 365: Contes bojos

La web de l'EDU 365 proposa tot un món d'activitats possibles, tant des del punt de vista individual com per a treballar-les a classe. A més, acostumen a donar importància tant al docent com als alumnes, creant així diferents espais adequats a les necessitats de cada un.

En aquesta entrada us parlaré d'una activitat molt interessant i interactiva anomenada "contes bojos". Es tracta d'un espai que està obert des de fa molt temps, però degut al seu èxit, EDU 365 ha decidit mantenir-lo vigent durant molts anys.

Quan entrem a la pàgina ens trobem el logotip de l'activitat:

Aquest és una mena de "gift" i canvia de color i es mou, mostrant així una imatge esbojarrada cap als nens, i seguint la línea de que aprendre també pot ser divertit. A sota d'aquest logotip hi trobem unes petites instruccions de com funciona l'activitat:

Abans de llegir cada conte s'haurà d'omplir un formulari.

Les paraules que es posin serviran per completar el conte.

Quan estigui complet es pot imprimir.

Aquesta breu explicació està dissenyada de manera simple per a que sigui fàcil de comprendre per als nens.

A sota d'aquesta hi podem observar un llarg llistat de títols de contes, la majoria fets per alumnes de primària, que poden obrir-se i començar la interacció. Aleshores, un cop triat un conte, del que es tracta és de completar el formulari que se'ns presenta, amb el qual els alumnes han de tenir uns certs coneixements de llengua catalana i, per tant, practiquen també aquesta assignatura. Vegem un exemple de formulari: 

Un cop completat aquest, cliquem sobre "veure el conte boig" i ens apareix el següent:

Podem observar el  boig amb les pertinents paraules canviades. A baix, també hi trobem l'autor del conte i la seva escola, a més del nom de l'alumne que l'ha completat.

Es tracta d'una activitat que agrada molt als nens, ja que deixen actuar la seva imaginació a l'hora que posen en pràctica els seus coneixements de llengua catalana. A més, disposen d'una gran quantitat de contes que poden emplenar més d'una vegada, ja que si canvien les paraules que han escrit al formulari, els sortirà un conte totalment diferent a l'anterior.

Aquesta activitat es tracta d'un joc educatiu que permet interactuar d'una manera col·lavorativa a l'alumne. Ell pot decidir quines paraules aniran en determinats espais del conte, però treballa sempre sobre una pauta que no pot canviar. Així, es pot usar com a un instrument de creació i treball individual.

Les noves tecnologies com a recurs educatiu: Un telenotícies esbojarrat

No és cap secret que la tecnologia és cada cop més present a l'aula, i aquest fet espanta a molts docents. No obstant això, els mestres no hem de veure les noves tecnologies com a un enemic, sinó com a un aliat que ens pot ajudar a fer millor la nostra feina.
Hi ha nombroses maneres de poder utilitzar aquestes eines com a recurs educatiu, i ja són infinits els programes i activitats que es poden proposar als nens relacionats amb les TIC. Ells hi estan molt familiaritzats i els és fàcil treballar-hi, de manera que veuran la feina amb uns altres ulls i provablement els costi menys posar-s'hi.

- UN TELENOTÍCIES ESBOJARRAT
Com a exemple del que comentàvem anteriorment, exposarem una activitat on els docents s'alien amb les tecnologies per a crear una dinàmica innovadora i molt atractiva pel seu alumnat. Es tracta de la gravació d'un telenotícies per part dels nens d'educació primària.
L'activitat consisteix en fer un treball previ on els nens, per parelles, escriguin diferents notícies al seu gust. No cal que siguin notícies de veritat, poden ser inventades, ja que en aquest cas l'objectiu de l'activitat no és que coneguin l'actualitat. Un cop tinguin això fet, arriba el moment de pendre contacte amb les càmeres. Primer gravaran part dels textos formulats simulant un telenotícies real i, posteriorment, hauran de posar-se dabant de les càmeres com si fossin presentadors de televisió. Això és un aspecte molt interessant, ja que provablement els nens no estiguin acostumats a parlar dabant d'aquest aparell i això els crearà força respecte. D'aquesta manera, els serà possible superar les seves pors i agafar més confiança en ells mateixos. A més, el fet d'actuar com a presentadors és un alicient per a ells, ja que es converteix en una mena de joc de rols.
Un cop hagin fet les gravacions pertinents, caldrà que els nens aprenguin a muntar el vídeo mitjançant les eines bàsiques d'un senzill programa com ho és el movie maker. Així, retallant i enganxant fragments de vídeo, es sentiran com a els productors televisius i entendran millor la seva tasca.

A continuació es mostra un enllaç amb el resultat obtingut al CEIP Sant Miquel (Mollerussa).
https://www.youtube.com/watch?v=6yo_kforLh8

El telenotícies esbojarrat és una pràctica excel·lent per a nens de primària, sobretot en cursos de tercer i quart, ja que els alumnes prenen contacte amb càmeres de vídeo i el movie maker; eines que provablement no havien usat gaire abans; alhora que aprenen i desenvolupen noves capacitats com parlar en públic i d'altres.

La meva experiència universitària

En aquesta cinquena entrada es pot visualitzar un vídeo on parlo de la meva experiència universitària. Així doncs, jo mateixa explico els canvis més significatius que ha sofert la meva vida en aquest any i valoro els aspectes positius i aspectes negatius que això m'ha aportat. No obstant això, hi ha un missatge que he tingut l'intenció de deixar molt clar: És bonic que, tot i estar lluny dels de sempre, els d'aquí em facin sentir com a casa.

Aspectes tècnics:
Aquest vídeo està inspirat en els documentals dels germans Lumière, els quals van ser filmats fa més d'un segle en els inicis del cinema. Tots ells segueixen unes condicions específiques: no es poden fer en més d'una toma, la càmera ha d'estar fixa durant tota la filmació i no es pot modificar cap paràmetre.
Així doncs, seguint aquestes pautes la càmara ha estat col·locada al meu llit, de manera que es visualitzés tot l'escriptori del meu pis de Cerdanyola, el qual considero que representa clarament el que explico a la gravació.

Love is the only way.

L'AMOR adopta infinites formes, i en aquest vídeo es fa un recull d'algunes d'aquestes. Amor paternal, amor de parella, amor animal, i un llarg etcètera. Totom sent amor i és ben cert que, tal com diu la cançó... is the only way per a resoldre tota mena de problemes.

Aspectes tècnics:
Com ja hem dit, les fotografies han estat triades de manera que representin les diferents formes que l'amor pot anar adoptant. Aquestes apareixen sense seguir un ordre concret, volent mostrar així que totes les classes d'amor tenen la mateixa importància i es poden donar alhora. Es vol defugir, doncs, de qualsevol transició que pugui donar peu a pensar que es tracta d'una evolució o que l'aparició de les fotos segueix algun tipus de patró; és per això que s'utilitza una transició de "fundido".
La música completa el sentit del vídeo, ja que es tracta d'una cançó de Macaco que parla de que l'amor és l'única manera de solucionar els problemes i ser feliç. Això es tanca amb el toc final on apareix una imatge de dos cignes formant un cor i al moment hi podem llegir el títol de la cançó que alhora dóna nom a l'entrada: Love is the only way.

Plans i angles de "Fracàs escolar"

A la meva tercera entrada del blog analitzaré els plans i angles d’un petit vídeo que pertany a una campanya en contra del fracàs escolar. Aquest, adoptant una actitud crítica amb el sistema educatiu actual, pretén que ens replantegem la manera d’ensenyar als nostres alumnes.  Per a transmetre aquesta idea parteixen de “l’experiència” d’un infant. Així, mentre se sent la veu en off d’aquest, es mostren un seguit d’imatges seves a classe.

Vídeo analitzat: Fracàs escolar

Partint d’aquest punt, no és d’estranyar que predominin els plans mitjos i primers plans. Amb aquests pretenen mostrar de prop la frustració i desesperança del nen en el seu intent d’aprendre. Per recolzar aquest sentiment, algun cop s’usa l’angle picat; mostrat així el nen com a inferior, com a submís respecte als adults (concretament pares i professors).

Per contra, quan ens mostren les activitats que atrauen i fan conten al nen, els plans ja no són únicament primers i mitjos, sinó que s’hi afegeixen forces generals i americans. Fins i tot hi podem trobar algun angle zenital que ens mostra el joc o l’activitat d’una manera molt explícita.  No obstant, això es complementa amb els plans i angles principals (primer pla i angle neutre) per tal de mostrar les emocions del nen en fer coses que l’atrauen i poder així contrastar-les amb les que es mostren quan aquest està a classe avorrit.

Així doncs, com a síntesi, podem dir que amb l’objectiu de diferenciar l’actitud de l’infant quan li agrada l’activitat de quan no, es fa un constant ús de primers i mitjos plans que ens mostren clarament les seves emocions. 

La web 2.0

En la meva segona entrada parlaré de la web 2.0, tot fent un resum de què és i per a què serveix.

Com ja sabem, als inicis de l'internet es va crear la web 1.0, la qual primer només constava de notícies i informació específica. En la seva segona fase, aquesta va començar a comptar amb foros, serveis de missatgeries i e.banking.
Aquests serveis inicials mica en mica van anar evolucionant i perfeccionant fins a crear la web 2.0. Aquesta disposa de nombrosos aventatges com ho són la distribució de serveis, la construcció d'informació, la col·lavoració o la sindicalització.

La web 2.0 ha soposat un gran canvi a les nostres vides, ara tot està molt més interrelacionat. Ens ha soposat la descoverta d'un nou món ple de possibilitats on tot (o pràcticament tot) és al nostre abast.

Jo, com a usuària bàsica d'aquesta eina, valoro molt positivament la seva invenció, ja que em fa el meu dia a dia molt més fàcil.

Reflexió sobre la meva "COMPETÈNCIA DIGITAL"

En base a com defineix el vídeo (adjuntat a baix del text) el terme "competència digital", arribo a la conclusió que no sóc tan hàbil com creia amb les noves tecnologies.
He analitzat cada un dels punts que propsa en Jordi Adell i això m'ha fet qüestionar-me la meva manera de treballar amb aquests "catxarros", com ell els denomina.
És cert que som molts, m'inclueixo, els quals podem ser considerats "espectadors tecnològics", és a dir, ens limitem a creure i usar la primera (o de les primeres) informació que sembla que ens respon el dubte que cercàvem. Això és un gran error, ja que el que hauriem de fer és comprobar, contrastar i, finalment, discriminar allò que és bo, allò que no tant i allò que no ho és gens. D'aquesta manera serem capaços d'assossiar-ho als nostres coneixements i crear una nova i millorada informació.
No obstant, en la resta d'àmbits que analitzem per a saber si sóm competents o no, crec que, en gran part, em cenyeixo al que en Jordi descriu. És per això que després d'aquesta reflexió em defineixo com a "competent digitalment", però amb algunes característiques millorables.

Enllaç al vídeo d'en Jordi Adell sobre la competència digital:http://www.youtube.com/watch?v=tjC1LOC0r1g